Capítol 2

EL PERILL S’APROPA

La Maria, l’Antoni i l’Ezequiel arriben a Ca l’Estruc i miren atentament tots els totxos marronosos.

L’Antoni, que és molt mandrós, se’n cansa de seguida i diu:

–Aquí hi ha molts totxos, no acabarem mai!

–Toni, no t’impacientis, que ho hem de mirar bé –diu la Maria.

L’Ezequiel mira les quatre parets de la base de la xemeneia. L’Antoni s’asseu a terra tot cansat.

L’Ezequiel, que ja ha acabat de revisar les quatre parets de la base de la xemeneia, s’asseu al costat del seu germà.

–Aquí no hi ha res! –exclama l’Ezequiel.

–Va, nois, no us desanimeu tan ràpid, que així no aconseguirem res –diu la Maria.

–D’acord, som-hi!

Els dos nois s’aixequen disposats a resoldre el robatori de l’anell de la senyora Turull, però no saben que l’home misteriós els observa, darrere d’un arbust.


Baixen cap a la Gran Via amb l’esperança de trobar alguna cosa.

L’Antoni diu:

–A veure si aquest cop tenim sort! Quina és la pròxima xemeneia que trobarem?

L’Ezequiel contesta:

–És el Vapor Gorina. Maria, per on hem de passar?

La Maria va davant, indicant el camí, i comencen a jugar a tocar i parar.

Jugant i jugant, fan camí cap a la segona xemeneia i arriben a cal Gorina.

Després de buscar molt, l’Antoni desesperat diu:

–Aquí no trobarem res, que no ho veieu?

L’Antoni s’arrepenja als maons, que es mouen, i exclama nerviós:

–Ostres, com s’ha pogut moure això, Zequi?!

L’Ezequiel respon:

–Tranquil, que només s’han mogut uns maons –diu fent-se el xulo per quedar bé.

Aleshores la Maria va cap allà i treu un dels maons.

–Ostres, un forat! –crida l’Antoni.

–Bé, entrem a investigar? –diu la Maria.

L’Antoni pregunta:

–Però, com hi entrem?

–Tu deixa’m a mi –diu l’Ezequiel. I dóna un cop de peu als maons–. M’he fet pupa!

–No siguis infantil, Zequi –exclama l’Antoni.

La Maria interromp:

–Bé, va, entrem?

La Maria hi entra ràpidament. Es troba en un lloc fosc i brut, amb alguna aranya que passeja tranquil·lament. Els dos nois entren darrere seu.

–Ostres, un paper?

–Però no s’hi veu res escrit.

–Home. És que no hi ha res –diu la Maria amb to burleta.

–Doncs jo porto una llanterna molt potent a la motxilla.

La passen per sota del paper i hi veuen una endevinalla:

“Què és més gran que mitja ……….?” “Amb què es treu el pintaungles?
Firmat:
Carboner
–Jo sé la segona –diu la Maria.

Els dos germans es xiuxiuegen a l’orella i l’Ezequiel diu:

–Nosaltres sabem la primera.

Tots tres es miren:

–Xemeneia, vapor, gran, cotó.

L’Ezequiel, l’Antoni i la Maria corren fins a la xemeneia del Vapor Gran del Cotó i comencen a observar els maons i a tibar-los per trobar-hi pistes.

–Així no ho trobarem mai! –diu l’Antoni.

–Però no tenim més pistes, hem de seguir, el paper ens ha portat fins aquí – l’anima la Maria.

–Potser podríem buscar si diu alguna cosa més, el paper. On el tens, Toni? –pregunta al seu germà.

–Potser està escrit amb un codi secret –diu la noia–. Anem a casa meva, visc aquí a prop.

Van a casa de la Maria i proven diferents trucs. Al final els funciona el de la llimona i l’espelma, i troben:

V_ _ O _ D_ CA_ MA_ _ _T

–Coneixeu alguna xemeneia que es digui així? –diu l’Ezequiel movent el cap.

–Pensem una mica, les primeres paraules han de ser “vapor de” –pensa la Maria.

–Ja ho sé, allà on vas a entrenar, Zequi, al Vapor de Can Mariet! –exclama l’Antoni emocionat.

–No, burro, el de cal Marcet –el renya el seu germà.

Els tres nens corren cap allà.

L’Ezequiel i l’Antoni discuteixen:

–En aquesta xemeneia no s´hi pot entrar, Zequi!

L’Ezequiel contesta cridant:

–No cal que em cridis! Jo no en tinc la culpa.

Mentrestant la Maria va investigant la zona, però de cop l’espia l’agafa per darrere i li posa un mocador de cloroform a la cara per poder-la segrestar. Ella es desmaia i I’espia se l’emporta.

En aquell moment, l’Ezequiel va cap on hi havia la Maria i li pregunta:

–Tu què en penses, Maria? Maria, on ets? On t’has ficat?

Els dos germans comencen a cridar desesperats. No troben la Maria per enlloc.

Escolten un soroll i veuen una ombra. L’Ezequiel mira l’Antoni i veu que s’ha amagat en una cantonada i, sense pensar-s’ho se’n va amb ell. Allà al fons veu una persona amb la Maria en braços, mirant pertot arreu. Es queden paralitzats de por.

L’espia s’emporta la Maria al seu cau i, quan es desperta, li diu:

–Digues tot el que sàpigues si no vols prendre mal!

L’espia està enfadat perquè la Maria no li dóna cap tipus d’informació encara que la pressioni, amenaçant-la de diferents maneres.

1 comentari:

  1. Ep! Noies i nois de la Trama! M'han agradat molt els personatges i els diàlegs que hi ha! Sembla que hagueu fet un curs de cinema... Felicitats!

    ResponElimina